RESPONSABILITAT CIVIL EN L’ÚS DE LA BICICLETA, NECESSITAT D’EXISTÈNCIA D’UNA ASSEGURANÇA OBLIGATÒRIA?

Jose Mª Caroz Ortiz. Advocat expert en responsabilitat Civil i Alfons Perona. Advocat expert en dret administratiu i del trànsit.

Conferencia en el Congrés de R.C. organitzat per l’ICAB, 19 Maig 2017

En plantejar el desenvolupament d’aquesta ponència, som conscients que la majoria d’assistents al Congrés els preocupa la problemàtica de la bicicleta quan succeeix un accident i discernir la seva responsabilitat civil (R.C.) i la necessitat d’assegurança o no. Però abans de respondre la pregunta volem fer una presentació des de dos punts de vista per no simplificar tant el tema, ja que l’evolució de la bicicleta com a vehicle de mobilitat urbana és creixent, així com tenir en compte la problemàtica dels accidents que es produeixen .

Per tant aquesta ponència tindrà dues parts; d’una banda l’explicació de la bicicleta com a element de mobilitat urbana, la seva evolució i la cada vegada més àmplia aparició d’enginys o vehicles de mobilitat personal que estan ocupant les nostres ciutats i de l’altra explicar les situacions d’accidents, on l’usuari de la bicicleta pot ser causant o perjudicat.
El tema de la bicicleta i la seva regulació, així com la necessitat d’assegurança obligatòria requereix més temps i profunditat, però almenys amb aquesta ponència volem que els assistents tinguin el màxim d’informació i tinguin un punt de vista més ampli que vagi més enllà de la problemàtica que es crea després d’un accident.

Per iniciar la ponència volem plantejar que és una bicicleta i quin paper juga en l’actual mobilitat aquest vehicle, que al no ser motoritzat no entra dins dels paràmetres normatius actuals. L’actual normativa administrativa que regula aquests vehicles, segueix centrada en els vehicles de motor i en la fluïdesa del trànsit i en una lleugera supremacia del vehicle a motor, el cotxe, sense tenir en compte les noves exigències ambientals i tecnològiques.

La bicicleta és un vehicle no motoritzat més utilitzat en ciutats d’Holanda, Dinamarca i una mica més a Alemanya. De moment té poca implantació a Espanya i Catalunya, encara que s’incrementa el seu ús de manera molt ràpida. Però a causa de la necessitat d’incrementar la qualitat de vida de les ciutats i eliminar vehicles de motor contaminants, cal la promoció d’aquest vehicle com a element de mobilitat a les zones urbanes ja que la seva proliferació no és com a element d’oci i esportsinó una manera de desplaçament a les ciutats.

Però la bicicleta no és l’únic element nou a les ciutats, ja que comença a sorgir els VMP (vehicles de mobilitat personal). Aquests elements com les bicicletes no tenen assegurança obligatòria i és difícil que la tinguin, ja que tampoc hi ha obligació de registre o matriculació del vehicle, per tant és difícil assegurar allò que no està identificat. Entre els usuaris de bicicleta hi ha per això una preocupació que va lligada al tema de l’assegurança i és que quan s’incrementa el nombre de bicicletes s’incrementa el nombre de robatoris de les mateixes.

Com a segon apartat i passant a un pla més conflictiu és important que coneguin la problemàtica que la bicicleta té en l’entorn de les ciutats pel que fa als cotxes i els vianants, que evidencien una problemàtica latent.
Aquesta conflictivitat pot augmentar amb l’aparició de nous enginys de mobilitat i els costums de mobilitat semblen que evolucionen per una línia diferent a la normativa reguladora actual.

També s’ha de tenir en compte una realitat i és que no hi ha una obligació d’assegurança de les bicicletes, però en canvi la realitat és que hi ha moltes bicicletes la responsabilitat de les quals , en cas d’accident, queda coberta per ampliació de garanties d’altres pòlisses.

Per finalitzar us plantejarem la responsabilitat de les administracions públiques, per no afrontar una profunda normativa administrativa que reguli la circulació de les bicicletes i de l’altra no adoptar un disseny de l’espai públic repartit amb diferents criteris als actuals.

Per tant el nostre plantejament es mes una assegurança de la persona que condueix la bicicleta que no l’assegurança del vehicle.

El que sí considerem és que no és moment de plantejaments clàssics.