NO HI HA DUBTES, CONDUIR SENSE HAVER OBTINGUT UN PERMÍS O LLICÈNCIA ÉS DELICTE

L’última sentència de la sala de lo penal del Tribunal Suprem, que ha establert que conduir sense haver obtingut mai el carnet de conduir és delicte, ha tancat de manera clara i contundent algunes interpretacions que sobre l’actual article 384 del Codi Penal estaven realitzant alguns tribunals i jutjats a Espanya, com la sentència recorreguda de l’any 2016 de l’Audiència Provincial de Toledo, que va considerar que el no haver obtingut mai el permís de conduir no era delicte al no posar en risc la seguretat viària, ni haver comès cap maniobra antireglamentària.

El Tribunal Suprem ha hagut de recordar que aquest delicte, introduït l’any 2007 en el Codi Penal, és un delicte dels denominats de perill abstracte, sense necessitat de l’exigència , en aquest delicte, d’un perill concret per a la seguretat viària, ja que en aquests delictes existeix un bé jurídic independent, autònom o diferent dels purament individuals. Així s’entén la seguretat del trànsit com un dret del ciutadà a circular per les vies públiques sense que s’incrementin els marges de risc permès.

Tal com indica la sentència, en aquest delicte abstracte la conducta es consuma quan es condueix mancant de l’oportuna habilitació, sense que tingui incidència el no haver  comés infracció vial alguna ni maniobra antireglamentària, com semblava exigir l’Audiència Provincial de Toledo.

“El risc abstracte per al bé jurídic protegit resulta, per tant, de la conducció sense posseir l’habilitació teòrica i pràctica i sense haver-se comprovat les capacitats físiques i psíquiques en el conductor, fet que incrementa, com és natural, el risc per als demès usuaris de la via, per sí perillosa i causant d’una alta sinistralitat, la reducció de la qual pretén la norma”, afegeixen els magistrats.

La introducció l’any 2007 d’aquest delicte contra la seguretat del trànsit, es va justificar en aquell moment  i considero que té plena vigència per la magnitud i transcendència del trànsit en els últims temps, que ha fet que el legislador no es conformi amb la protecció a través dels delictes d’imprudència.

Tota la legislació europea ha configurat delictes de trànsit  en que el bé jurídic protegit és la seguretat del trànsit, doncs aquest és un aspecte més de la seguretat col·lectiva. Tot això s’emmarca  dins de l’interès col·lectiu creat pel concepte de societat del risc i també per una major implicació política en els temes de seguretat viària.

La nova redacció de l’article 384 en un principi va crear dubtes d’aplicació, però amb els pas dels anys s’han resolt, encara que per lo vist en aquesta sentència , segueix existint un intent de menys valorar el que és una opinió concloent i clara del legislador, que ha hagut de ser recordada per aquesta sentència.

Si realitzem una anàlisi del citat article, només són delictes la conducció sense permís quan es donen les següents circumstàncies:

  • Quan la pèrdua de vigència del permís sigui per pèrdua total dels punts assignats legalment.
  • Privat cautelar o definitivament del permís per decisió judicial.
  • Per últim conduir sense haver obtingut mai permís o llicència de conduir.

Durant els últims anys d’aquesta dècada, s’observa ens els països del nostre entorn, un general enduriment davant les infraccions comeses en l’àmbit de la seguretat viària i, en concret, en el de la conducció sense permís, que s’està enquadrant dins el dret penal. No podem oblidar que aquesta conducta va estar tipificada com a delicte en el nostre dret des de 1928 fins 1932 i de 1950 a 1983 i, que quan es va decidir despenalitzar es va fer sense més argument que el de considerar que la pràctica forense no havia sabut veure més enllà que un tipus administratiu criminalitzat.

Per últim, indicar que les condemnes previstes pel delicte de l’article 384 preveu penes de tres a sis mesos de presó o multa de dotze a vint-i-quatre mesos, o amb treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies.