NECESSITAT D’UNA LLEI DE MOBILITAT URBANA

L’actual regulació dels aspectes de circulació, trànsit i seguretat vial, es troba en el text refós publicat el 31 d’octubre de 2015, és l’anomenada Llei de trànsit que recull el Reial Decret Legislatiu 6/2015.

Però aquest text refós té els seus orígens en la llei de l’any 1990, que ha anat patint modificacions, com la regulació del permís per punts, la creació d’un procediment sancionador de caràcter específic i una translació a l’àmbit penal de certes conductes que es consideren molt greus per a la correcta convivència dels ciutadans.

A causa dels avenços de la societat i les noves tecnologies aplicades a la conducció de vehicles i els problemes ambientals, sobretot de les ciutats, considero que s’ha d’entrar en un període de reflexió, anàlisi i propostes de canvi, ja que en aquests últims anys es pot observar que la circulació de vehicles té unes condicions, que com hem indicat, han evolucionat i es necessita una actualització.

La llei de trànsit segueix ancorada en el concepte de regulació de la circulació de “vehicles de motor”, deixant en un segon pla i per raons de seguretat viària la circulació de vianants i animals. Els municipis tenen competències per regular, ordenar, gestionar, vigilar i disciplinar en les vies urbanes de la seva titularitat, però la resta del desenvolupament competencial és molt minso en la llei, estem davant d’un concepte de competència territorial, sense tenir en compte que la ciutat no té el mateix concepte que a principis de segle.

La circulació de vehicles i persones en l’àmbit urbà no té les mateixes característiques que el trànsit a les carreteres. Els municipis creixen amb rapidesa i la mobilitat té els seus efectes en temes de salut, energia, seguretat, integració social i competitivitat de les ciutats en temes econòmics i de desenvolupament, en definitiva la qualitat de vida que es persegueix en una ciutat perquè creixi i resulti innovadora.

No podem oblidar les dades que ens indiquen que a Europa adquireix cada vegada més importància el concepte de Mobilitat Urbana i això resulta de fàcil comprensió, a hores d’ara el 72% de la població europea viu en zones urbanes i aquestes ciutats generen el 85% del PIB de la Unió Europea.

La facultat reguladora dels ajuntaments es circumscriu a l’ordenança municipal, que està constreta i limitada per la llei. Aquesta llei de trànsit, senta les seves bases i objectius en una circulació de vehicles de motor per les carreteres i amb criteris com són el deure de fer compatible la distribució d’aparcaments amb fluïdesa del trànsit rodat i garantir la rotació d’aparcaments. Aquests principis s’allunyen del concepte de mobilitat sostenible de les nostres ciutats, on el principi del repartiment de l’espai ha d’obeir a paràmetres diferents i no ser el vehicle a motor la prioritat de regulació.

Cal una nova Llei de mobilitat urbana que ha d’indicar els principis inspiradors de la nova realitat municipal i sobretot l’aparició de les àrees metropolitanes, que per un exercici de coherència econòmica, gestió racional i qualitat de vida solen gestionar serveis de diversos municipis amb resultats molt positius, però que no tenen poder legislador per gestionar i limitar aspectes de la circulació de vehicles, siguin o no motoritzats.

Seria bàsic que la pròpia llei definís els conceptes de la mobilitat urbana i els objectius d’aquesta nova mobilitat com definir els conceptes de la mobilitat sostenible com són l’accessibilitat, la regulació de la contaminació, criteris de repartiment de l’espai públic amb criteris sostenibles tenir present el cost social del transport, i tots aquells que són necessaris per garantir la mobilitat adequada, segura i amb el mínim impacte ambiental en els ciutadans.

Si la mobilitat urbana sostenible ha de seguir avançant, ja és hora de tenir una llei que permeti sense limitacions un accés a ciutats amb qualitat de vida i mobilitat sostenible.