La foto que encap\u00e7ala aquest comentari \u00e9s d’un bon amic, Berto \u00c1lvarez, que t\u00e9 una especial habilitat per a l’art de la fotografia, a l’observar la foto que em va facilitar fa uns dies, em fa reflexionar sobre aquest nen que s’observa un element de mobilitat , per\u00f2 que est\u00e0 aturat i al fons una pista buida, on es realitzen els moviments d’aterratge i enlairament d’una manera controlada i sense oblidar mai els m\u00e9s m\u00ednims elements de seguretat, aquest nen que \u00e9s el futur de la nostra societat, segur que en els propers anys veur\u00e0 un canvi important en la mobilitat, tant a les grans dist\u00e0ncies com en la m\u00e9s quotidiana i di\u00e0ria de les nostres ciutats.<\/p>\n
La reflexi\u00f3 sobre la mobilitat a la qual em condueix aquesta foto, em recorda experi\u00e8ncies viscudes, com la que als anys 90 vam realitzar al nostre pa\u00eds on els morts per accident de tr\u00e0nsit eren una pand\u00e8mia anual de prop de deu mil morts per\u00f2 amb la responsabilitat compartida de la societat i l’actuaci\u00f3 decidida d’una administraci\u00f3 que va saber prendre mesures, que en el seu moment algunes van ser discutides i poc populars, per\u00f2 que s’han demostrat eficaces per reduir els 9.344 morts l’any 1989 als 1.806 de l’any 2018 a tot Espanya .<\/p>\n
Per\u00f2 recordem que com indicava recentment el director de la DGT[1]<\/a>: “La seguretat vi\u00e0ria funciona si la mobilitat funciona b\u00e9” i aquesta mobilitat actual \u00a0canviar\u00e0 molt en els propers anys. Per tant ara que es parla d’una nova llei de mobilitat, les noves tecnologies aplicades a la mobilitat i els canvis socials que s’estan realitzant, no podem deixar de banda quan passi aquesta pand\u00e8mia els efectes que en la societat deixar\u00e0 aquesta crisi de salut i com veurem accelerar canvis en la mobilitat de tots nosaltres.<\/p>\n D’una banda, aquesta crisi de salut, tindr\u00e0 efectes sobre l’economia i segons diverses prediccions ens acostem cap a una desglobalitzaci\u00f3 a nivell mundial i alguns experts ja apunten que aquesta crisi v\u00edrica pot intensificar aquest proc\u00e9s[2]<\/a>.<\/p>\n Amb aquesta situaci\u00f3 de confinament, tamb\u00e9 s’est\u00e0 enviant un missatge a la societat de \u00a0que \u00e9s necess\u00e0ria un major responsabilitat individual, que es pot estar dies amb sortides restringides, que no cal aquestes sortides constants i que alguns treballs no necessiten el despla\u00e7ament diari i puntual com s’est\u00e0 realitzant actualment i sobretot que la protecci\u00f3 de la salut p\u00fablica ha de ser prioritari a les consideracions econ\u00f2miques i fins i tot en el pla jur\u00eddic ens haurem de plantejar com a societat les restriccions d’alguns drets individuals relacionats amb la mobilitat i els despla\u00e7aments.<\/p>\n En l’\u00e0mbit urb\u00e0, l’experi\u00e8ncia de la feina on-line, fins i tot de l’educaci\u00f3 per aquest sistema, s’ha de ponderar en la seva justa mesura i com indica el fil\u00f2sof i pedagog Jos\u00e9 Antonio Marina: “L’educaci\u00f3 est\u00e0 en un proc\u00e9s de canvi i futur incert “[3]<\/strong><\/a><\/em>, per\u00f2 segur que els plantejaments tradicionals i presencials es podran combinar amb els ensenyaments a dist\u00e0ncia.<\/p>\n Per tant les mesures de mobilitat a les ciutats no nom\u00e9s s’han d’adaptar a una millora dels accidents de tr\u00e0nsit, una menor contaminaci\u00f3 ambiental, en definitiva, per aconseguir la tan anhelada i ja comentada qualitat de vida de les ciutats, haurem de tenir molt en compte els canvis que en la societat produir\u00e0 la superaci\u00f3 d’aquesta pand\u00e8mia sanit\u00e0ria, que ning\u00fa ens garanteix que sigui l’\u00faltima i que per desgr\u00e0cia molts apunten que el perill no est\u00e0 en una guerra convencional, sin\u00f3 en atemptats contra la salut p\u00fablica.<\/p>\n Com en alguns articles d’aquesta p\u00e0gina ja hem avan\u00e7at, la ciutat \u00e9s un espai de relaci\u00f3 per a les persones, on el contacte, la conviv\u00e8ncia i la comunicaci\u00f3 s\u00f3n l’ess\u00e8ncia de la vida col\u00b7lectiva i en els propers anys ens enfrontarem a una transici\u00f3 a les noves maneres de mobilitat a les ciutats.[4]<\/a><\/p>\n Per\u00f2 els canvis socials, els h\u00e0bits i costums com un dels elements transversals de la mobilitat urbana, patiran canvis i de manera accelerada, per tant hem d’estar a l’avantguarda dels canvis a realitzar i tant des de les administracions com de la societat civil hem de vetllar per participar i anticipar-nos en els criteris del nou model de mobilitat urbana, aix\u00ed com la seva correcta plasmaci\u00f3 en les normes jur\u00eddiques que han de regular la mobilitat com un aspectes m\u00e9s de conviv\u00e8ncia.<\/p>\n [1]<\/a> Pere Navarro director de la DGT, Jornadas sobre seguridad vial, Fundaci\u00f3n CEA<\/p>\n [2]<\/a> El Coronavirus, \u00bfnuevo impulso a la desglobalizaci\u00f3n? Blog Elcano. Enrique Fanjul. https:\/\/blog.realinstitutoelcano.org\/el-coronavirus-nuevo-impulso-a-la-desglobalizacion\/<\/a><\/p>\n [3]<\/a>Cita en el art\u00edculo \u201cEducaci\u00f3n de ayer para la sociedad del ma\u00f1ana\u201d. Luis Meyer. https:\/\/ethic.es\/2020\/02\/educacion-de-ayer-para-la-sociedad-del-manana\/<\/a><\/p>\n