La ciutat és un espai de relació per a les persones, on el contacte, la convivència i la comunicació són l’essència de la vida col·lectiva. L’evolució dels modes de transport ha condicionat l’estructura de les mateixes en el transcurs de la història.
Durant les últimes dècades l’automòbil ha permès una estructura més dispersa dels nuclis urbans, però aquest model està en crisi com a mode de mobilitat en ser una manera contaminant i amb gran ocupació de l’espai públic.
En els últims anys moltes han estat les veus que qüestionen aquesta mobilitat clàssica basada només en l’automòbil i que destaquen el paper de les ciutats com un element de concentració de recursos, coneixements i serveis. En els propers anys ens enfrontem a uns anys de transició a les noves maneres de mobilitat a les ciutats.
Podem observar noves realitats com els vehicles de mobilitat personal (VMP), la incorporació dels vehicles elèctrics, els nous models de distribució de mercaderies, per tant, els gestors municipals han de regular i controlar el seu ús i han de anticipar-se als riscos per evitar la catàstrofe dels accidents.
Però la falta d’actuació contra els usos incorrectes, com succeeix amb els VMP, on s’està tolerant en molts municipis el seu ús per les voreres i amb els riscos que comporta per a la resta de vianants. La manca de vigilància és l’avantsala de conflictes en la convivència entre ciutadans per un mal ús de certs elements de mobilitat i que poden tenir aspectes positius, sense oblidar que aquests elements han arribat per quedar-se.
Després de les eleccions municipals els polítics i gestors municipals hauran d’afrontar amb urgència aspectes de millora de la qualitat de vida de les ciutats i això comporta tenir clar que s’ha d’entendre la mobilitat sostenible i després com vigilar i controlar les conductes incorrectes.
Aquí jugarà un paper important la policia local, que ha d’estar preparada amb voluntat de servei i coneixements perquè la convivència de la ciutat, que es veurà afectada per aquests nous modes de mobilitat, sigui adequada i serà necessari un control i sanció dels incívics i els capritxosos individualistes que consideren que els carrers són seus i que la convivència és només la seva voluntat.
La planificació del model de ciutat, la reducció de velocitats urbanes, més zones de vianants, potenciar la mobilitat no contaminant són tasques que s’han d’afrontar pels gestors municipals i a més han de tenir present que l’accessibilitat de les persones en l’àmbit urbà és el proper repte, si saben controlar els accidents i els problemes ambientals. El que no es vegi capaç de gestionar aquests problemes que es quedi a casa.
