En els últims mesos he assistit a dos congressos en un vaig ser convidat a participar en una conferència del II FÒRUM INTERNACIONAL CREANT FUTUR sobre desenvolupament sostenible i saludable, al mes de novembre de 2017, organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Miesesglobal.org , a la taula es plantejava la mobilitat segura i sostenible a les ciutats intel·ligents.
Els dies,17 a 19 de gener 2018, vaig assistir al Primer Congrés Català de Dret Ambiental, a Tarragona organitzat per la Universitat Rovira i Virgili. Aquest Congrés, com els seus organitzadors indiquen, pretén ser un espai obert al debat i l’intercanvi d’experiències des de diferents aspectes tant jurídics, econòmics i socials.
Els dos congressos tenen en comú el tema de la ciutat, la mobilitat i el canvi climàtic, aspectes que s’han d’afrontar amb solucions i propostes concretes i reals per començar a fer canvis.
Recentment llegia un article del catedràtic Manuel Castell, amb qui coincideixo quan indica que; “aquest planeta és bàsicament urbà i sobretot mega-metropolità”[1], ja que és un tret espacial i que assistim a una accelerada metre politització del nostre món.
Els debats i les exposicions de dades reals ens manifesten que el problema ambiental creix de forma exponencial i que a més de tenir una visió integral i transversal, cal l’adopció de mesures tecnològiques i legals que permetin un fre a la realitat ambiental, que si no fem res ens marcarà un futur negatiu.
En el Fòrum Internacional, la meva ponència es va centrar en els aspectes legals que avui encara considero que són un fre cap a un desenvolupament ple de les competències en l’àmbit local per poder regular i gestionar la mobilitat urbana, que cada vegada adquireix un caràcter més metropolità.
En altres articles ja he parlat de la necessitat d’una regulació d’una llei de mobilitat urbana que sumi competències ambientals i de trànsit. És urgent un trasllat clar de competències i recursos per dotar les àrees metropolitanes i els municipis de veritables competències de gestió.
Les competències de les diferents administracions han de deixar de ser un llast per a una evolució i regulació del trànsit de vehicles des d’un punt més ambiental i menys de fluïdesa i de circulació a qualsevol preu.
[1] “El poder de las ciudades en un mundo de redes”. Manuel Castells, Catedrático emérito de planificación urbana. Vanguardia Dosier nº 67.Enero-Marzo 2018
