El passat mes de febrer es va dictar una sentència de l’Audiència Provincial de Càceres, on s’arriba a la conclusió, després d’un procediment administratiu iniciat per una denúncia d’un policia local sobre un patinet de motor, al considerar que era un ciclomotor i per tant havia de tenir permís de circulació i el seu conductor la corresponent llicència.
La sentència després de realitzar una anàlisi completa de la poca, però actual normativa internacional i nacional, conclou amb un clar fonament: “No tots els patinets elèctrics entren en la categoria de Vehicle de Mobilitat Personal”.
Seguint el criteri de la sentència 44/2020[1] de l’Audiència, veurem que l’actual normativa només reserva la condició de VMP (vehicle de mobilitat personal), aquells patins a motor amb unes característiques constructives concretes, per exemple, sense seient i que només poden proporcionar una velocitat màxima entre 6 i 25 km / h. Aquests vehicles tal com reconeix la sentència i l’actual normativa de trànsit, (pendent d’actualització) no necessiten autorització administrativa per circular ni per conduir, ni tampoc assegurança obligatòria, aspecte aquest últim que particularment considero s’hauria de revisar.
D’altra banda, l’última instrucció de la Direcció General de Trànsit de desembre de 2019[2], en el seu apartat 6 realitza uns aclariments, com són que aquells vehicles, que tot i tenir una aparença de patinet a motor no són VMP i estan regulats dins del Reglament UE nº: 168/2013, requereixen autorització administrativa per circular, autorització per a conduir i assegurança obligatòria.
Finalment, els aparells o artefactes que no són VMP ni entren dins de la categoria L1e o les seves dues subcategories L1e-A i L1e-B del Reglament Europeu, no poden circular per les vies públiques.
Aquesta Instrucció de la DGT, és recollida en la sentència com un aclariment tècnic i de criteris per a la formulació de denúncies i que és amb els actuals reglaments de trànsit una normativa aplicable, encara que ara no és el moment de discutir l’abast normatiu d’una instrucció , però no deixa de ser un aclariment tècnic i que serveix de fonament per a les denúncies que es poden realitzar sobre la base de la Llei de trànsit i al reglament de conductors, com molt encertadament va realitzar l’agent de la policia local.
Però vist la complexitat del tema per aclarir si un VMP és o no és apte per circular i les seves exigències, seria positiu que la nova redacció del Reglament de vehicles que s’ha de modificar fos més clarificadora i que no només el control de velocitat ens pogués facilitar en la pràctica si es compleixen les característiques tècniques o no.
No puc acabar sense recordar que als usuaris se’ls ha de recordar que en el moment de comprar un VMP, s’han de cerciorar bé del que estan comprant. Encara hem de recordar que la reglamentació europea estableix una sèrie d’obligacions als importadors i distribuïdors de vehicles i els VMP ho són, per tant, han de facilitar la documentació exigida, les instruccions i la informació relativa a la seguretat del vehicle.
No estaria de més que la normativa estatal quan reguli aquests vehicles (VMP) no s’oblidés de transposar o regular com obligació dels diferents agents de la cadena de fabricació, distribució i comercialització, aquestes obligacions informatives i documentals perquè els compradors de bona fe no es vegin implicats en situacions de voler comprar un VMP i els venguin un ciclomotor amb aspecte de patinet.
[1] Audiència Provincial de Càceres, secció 2ª, sentencia 44/2020 de 7 febrer 2020
[2] Instrucció 2019/S-149 Tv-108. DGT 3-12-2019
