Alfonso Perona Gómez. Jurista. Expert en mobilitat. Professor de la Escola de Prevenció i Seguridad Integral (EPSI), adscrita a la UAB
En els àmbits jurídics s’estan realitzant anàlisis jurídics de com les aplicacions tecnològiques amb l’ús de la intel·ligència artificial (IA) estan afectant el funcionament de el sector públic i com pot afectar als drets fonamentals de les persones com és la protecció de dades personals i, en aspectes concrets, com les decisions automatitzades afecten la presa de decisions de les administracions públiques.
Cal recordar que en el camp del control del trànsit i circulació des de fa anys que tenim sistemes, instruments o aparells que ajuden o són mitjà de prova en la formulació de denúncies per infraccions a les normes de trànsit.
El procediment sancionador especial de trànsit, regulat en la Llei de seguretat viària[1] reconeix la validesa d’aquests instruments, aparells o mitjans de mesura que estaran sotmesos a control metrològic i com ha quedat recollit en la sentència de Tribunal Constitucional[2]:
“Les dades obtingudes mitjançant el funcionament de cinemòmetres gaudeixen de presumpció iuris tantum de veracitat sempre que aquests aparells hagin estat fabricats i hagin superat els controls establerts per la normativa tècnica vigent en cada moment …”
Per tant, ens hem de preguntar; ¿els procediments sancionadors efectuats amb sistemes automatitzats que utilitzen aplicacions d’intel·ligència artificial i on no intervé la persona, estan fora de les lleis generals de procediment sancionador i en concret de la llei de seguretat viària?
El procediment sancionador no deixa de ser una presa de decisions de les administracions davant d’uns fets que poden ser denunciats, segons la llei de trànsit, per agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit o per qualsevol persona que tingui coneixements dels fets i els denunciï, però tot això implica que l’administració sancionadora competent ha de tenir coneixement dels fets que puguin ser infracció.
Una cosa són mitjans de prova que poden ser rellevants per acreditar la comissió d’una infracció administrativa i una altra és la presa de decisions que es realitza de manera automatitzada pels algoritmes o aplicacions d’intel·ligència artificial. No hi ha dubte que els sistemes d’IA han vingut per quedar-se i que la seva aplicació per les administracions publiques ofereix serveis més eficients i millorats sobretot quan es tracta de procediments que es poden automatitzar.
Una altra de les qüestions que cal plantejar-se i que s’ha de regular a curt termini, és ¿ha d’haver una obligació de supervisió humana d’aquests procediments automatitzats? i en cas afirmatiu, ¿ha de ser realitzada per part dels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància de trànsit?
Les lleis que regulen els procediments administratius i els concrets de trànsit hauran d’abordar uns criteris processals que garanteixin la revisió i adequació d’aquests aparells com a mitjà d’actuació en el procediment.
Segurament haurem d’esperar a la interpretació jurisprudencial dels tribunals, davant la falta de regulació, per a que ens indiquin si una denúncia realitzada per un sistema d’intel·ligència artificial té o no presumpció de veracitat si no es realitza la intervenció de la persona.
[1] Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial.
[2] Sentencia 40/2008, de 10 de marzo, Tribunal Constitucional, Sala Primera BOE 15 abril 2008
