Article d’opinió publicat EL PERIODICO 20/08/2018
Quan parlem d’accidents de trànsit, sempre es fa referència al concepte de seguretat viària; fa uns quants anys Pere Navarro, actual Director General de Trànsit, manifestava: “La seguretat viària és una equació d’informació i conscienciació, més vigilància i control”.
Crec des de fa anys en aquesta equació i on s’aplica amb criteri i convenciment els accidents es redueixen, però lamento profundament que en els últims sis anys els responsables polítics del nostre país s’hagin oblidat de gestionar i aplicar totes les dades de l’equació abans indicada.
El meu lament no és per una qüestió de personalisme, sinó per les més d’11.000 víctimes d’accidents de trànsit que s’han produït en els últims set anys. Quan els responsables polítics no assumeixen la seguretat viària com un risc permanent com a conseqüència d’una mobilitat quotidiana s’estan posant al nivell de responsabilitat de la minoria que provoca els accidents de trànsit.
Existeix un grup de risc en la societat que provoca accidents de trànsit no fortuïts i és per haver consumit drogues, estar sota els efectes de l’alcohol, no prestar l’atenció deguda a la conducció o no circular a la velocitat adequada i és llavors quan estan convertint un accident en un atemptat contra la societat. I és per això que s’ha de plantejar una nova responsabilitat individual davant dels accidents de trànsit; la indemnització econòmica no és la solució final després d’un accident, perquè amagar la culpa no es pot resoldre només amb diners.
Les administracions i els seus responsables també poden caure en aquest atemptat a la societat per falta d’actuació contra els riscos viaris; no es pot oblidar que estem davant d’una falta d’inversió en carreteres convencionals: mentre que l’any 2008 s’hi va invertir el 5% del PIB, el 2016 només s’hi va destinar l’1,9%, carreteres que són el lloc on es produeixen la majoria de víctimes dels accidents, perquè les sortides de via i els xocs frontals són la principal característica d’aquests accidents.
Existeixen estudis que ens indiquen que amb més inversió en manteniment i millora de les carreteres convencionals es poden reduir accidents. Però la seguretat viària no és només inversió en carreteres, hi ha més solucions en el món de la prevenció de riscos viaris, com ara la millora de senyalització, l’aplicació de noves tecnologies, la presència policial en punts conflictius, implantar carreteres de 2 +1 per evitar accidents frontals, i la llista podria seguir.
Finalment, no podem oblidar l’equació, el concepte de conscienciació, que la societat torni a recuperar la consciència sobre els riscos viaris i les seves conseqüències. Necessitem aquesta responsabilitat col·lectiva i l’acció política que cregui i realitzi una gestió sobre els riscos viaris des de les administracions, per evitar que els accidents de trànsit siguin un atemptat contra la societat. Com deia el sociòleg de la seguretat Ulrich Beck; “risc és anticipació a la catàstrofe”
