Una de les característiques de la mobilitat urbana i del disseny de les nostres ciutats és implantar més espais exclusius per a vianants dins de les vies públiques de les ciutats. La creació d’aquestes zones necessita d’una normativa que estableixi la creació d’aquests espais.
Aquesta explicació prèvia la crec necessària en llegir una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears 196/2019 i dictada el passat 13 de març, on anul·la un Ban d’un alcalde que tancava al trànsit un seguit de carrers d’un municipi i creava una zona de vianants. La sentència indica clarament que “el ban no és un instrument de caràcter normatiu, i que, en determinats casos, bé per l’extraordinari de les circumstàncies o bé per habilitació expressa de l’ordenança municipal, podrà regular qüestions concretes que són de competència municipal” . En el cas de la sentència la seva actual Ordenança municipal no permet utilitzar el Ban municipal com a desenvolupament.
Aquesta sentència la vull destacar ja que resulta estrany que encara ens trobem amb inexactes aplicacions de les normes que han de regular el trànsit i la mobilitat urbana de les ciutats, el que em planteja la possibilitat del desconeixement sobre la matèria normativa de mobilitat urbana que hi ha al nostre país.
La regulació dels usos del viari urbà tal com indica la llei sectorial de trànsit és l’ordenança municipal que és la norma de caràcter reglamentari que tenen les entitats locals per a regular aspectes que les lleis reserven a aquest instrument jurídic, ja que tenen més garanties de publicitat, audiència dels administrats i contrast de parers i per tant no són la decisió unipersonal del regidor o alcalde de torn.
El ban municipal, tot i que instrument que serveix per plasmar la intervenció de les autoritats municipals, té unes aplicacions diferents a l’Ordenança, així la jurisprudència dels nostres tribunals ha descrit les matèries que poden ser objecte d’un ban i entre elles no està la creació de una zona de vianants dins d’un sector dels carrers d’un municipi.
Les lleis regulen les fases que ha de complir l’ordenança municipal i que són realitzar una primera aprovació pel Ple municipal, després una fase d’informació pública i audiència als interessats pel termini mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggeriments. I de nou una aprovació definitiva pel Ple, només en el cas que no s’hagués presentat cap reclamació o suggeriment, s’entendrà definitivament adoptat l’acord fins llavors provisional.
Per tant i per acabar podem concloure que el ban de l’alcalde no mana com una ordenança en el complex entarimat de la mobilitat i seguretat viària urbana.
