La pandèmia del COVID19, ens ha de portar a una reflexió de tots, polítics i ciutadans, sobre les mesures que s’han de prendre en les ciutats, per seguir tenint ciutats millors i més habitables. Com en un recent informe, del mes de maig, indica la International Transport Fòrum, (www.itf.oecd.org) els ajuntaments han de REACCIONAR, RESTABLIR, I REPLANTEJAR la mobilitat a les ciutats. Hem de partir del principi que els carrers no són inamovibles, encara que així ho sembli.
Cal que els responsables municipals facin plantejaments dels carrers de les nostres ciutats amb criteris nous i adaptats a les conseqüències de la pandèmia i els seus efectes en els canvis d’hàbits i comportaments, així com la necessitat de tenir un altre concepte de l’espai útil i de les distàncies socials entre persones.
Per tant, la inactivitat dels gestors municipals ens pot portar a ciutats poc habitables, amb alt grau de contaminació i soroll, en definitiva, podem desfer allò aconseguit en els últims anys. Els objectius de ciutats més habitables, de qualitat i amb menys contaminació no són renunciables malgrat la pandèmia.
Els aspectes, que considero, s’han de tenir en compte són:
- Redistribució de l’espai públic amb urgència i permetre més desplaçaments a peu i en bicicleta. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de buidar les voreres i zones de vianants de la circulació de bicicletes i VMP, deixant només l’espai als vianants i crear carrils a la calçada exclusius per a aquesta mobilitat petita i individual de bicis i patinets elèctrics.
- Reforç de les mesures per gestionar l’excés de trànsit i realitzar controls de la velocitat. Segons dades de la Direcció General de Trànsit (dgt.es) s’ha detectat per mitjà dels controls de radar un increment del 39% en els excessos de velocitat a les carreteres i també es detecta un increment de la velocitat mitjana en els carrers i excessos de velocitat en zona urbana.
- Revisar les condicions de seguretat de les infraestructures. I en general reorganitzar i reforçar el transport públic i sobretot fomentar la mobilitat activa i sostenible, i adoptar mesures que afavoreixin l’ús de la bicicleta i sistemes de mobilitat amb motor elèctric o baixa contaminació.
Ja tenim ajuntaments a Espanya, demostrant una reacció ràpida, estan prenent mesures com:
- Donar més espai al vianant, per exemple, en places, carrers sense circulació de vehicles de motor (només residents) i nous carrils ciclables, el carril bici en vorera ha de desaparèixer per seguretat.
- Control i reducció de les velocitats de circulació, sobretot als carrers on s’instal·lin carrils bici, assegurances i ben senyalitzats, i que convisquin amb la resta de mitjans de transport.
- Control del manteniment de la distància de seguretat entre les persones i prioritzar el repartiment d’espai públic a favor dels que caminen i dels que van en bicicleta.
- Afavorir serveis públics d’ús més individual com els taxis.
Finalment, destacant algunes dades d’un bon article de La Vanguardia[1], cal indicar que s’ha d’incrementar la informació per a la població i sobretot el sector dels conductors, a més de recomanar la revisió dels automòbils que hagin estat aturats i s’ha de sol·licitar incrementar l’estat d’alerta quant es torni a la conducció en les noves fases de confinament ja que:
- Els carrers de les nostres ciutats i les vies públiques en general a l’estar més buits i amb poc trànsit poden generar una falsa sensació de seguretat.
- Circular per una via sense trànsit anima a trepitjar l’accelerador i la relaxació afavoreix les distraccions que causen un 30% dels accidents mortals a casa nostra.
També s’ha d’incrementar la recomanació als vianants que per la seguretat individual i col·lectiva, al caminar pels carrers o sobretot al realitzar activitats esportives, es circuli per la seva dreta i així és més fàcil deixar espai als altres i no caminar, córrer o anar en bicicleta agrupats horitzontalment i que no deixen espai a la resta d’usuaris per mantenir les distàncies de seguretat.
En definitiva, si els ajuntaments, malgrat les seves diferents característiques geogràfiques i de perfil de residents, no realitzen accions clares de millora de l’espai, amb control efectiu de les mesures i avaluant els resultats a curt termini, podem tenir un problema d’increment de la pandèmia. I com diem quan parlem de seguretat vial, aquestes mesures són també una responsabilitat compartida.
[1] https://www.lavanguardia.com/motor/actualidad/20200506/48848573272/consejos-conduccion-carretera-poco-trafico-desescalada-coronavirus.html
