EL QUE CAL SABER DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR DE TRÀNSIT
Si alguna vegada hem rebut una notificació d’infracció de trànsit i volem presentar alguna al·legació negant el fet denunciat, la resposta de l’administració sol ser alguna cosa així com, “infracció o fet denunciat per l’agent de trànsit i que té valor probatori excepte prova en contrari “.
Això és el principi de veracitat, que permet que la denúncia dels agents de trànsit tingui un plus major de veracitat, la llei de trànsit recull aquest principi indicant que les denúncies que formulin els agents de l’autoritat han de donar fe llevat de prova en contrari. Un altre dels aspectes a tenir en compte és que la Llei de Trànsit no es refereix de manera general a tots els agents de l’autoritat, sinó que concreta que seran els que s’encarreguin de la vigilància del trànsit.
El valor probatori o el principi de veracitat de les denúncies, únicament es referirà als fets comprovats directament pels agents de l’autoritat, quedant fora del seu abast les qualificacions jurídiques, els judicis de valor o les simples opinions, tal com a més a més ha interpretant en diverses sentències dels tribunals de justícia i el mateix Tribunal Constitucional en la seva sentència 35/2006.
El que la Llei atorga als agents de trànsit és que el manifestat per l’agent en la denúncia és el fet que ha passat a no ser que es pugui demostrar per proves en contra. Els criteris dels tribunals de justícia atribueixen als informes dels agents de l’autoritat un principi de veracitat i força probatòria en descriure una realitat apreciada directament pels agents.
Dos aspectes a tenir en compte:
- La presumpció de veracitat pot ser anul·lada per un altre tipus de prova
- El valor de prova de les denúncies que realitzen els agents de trànsit únicament es refereix als fets comprovats directament.
L’activitat de l’agent de trànsit és recollir els fets i descriure en la denúncia. Si la denúncia es lliura o notifica a l’acte al denunciat, ha de constar també la infracció presumptament comesa, la sanció que pugui correspondre i el nombre de punts la pèrdua dels quals comporten la infracció.
L’agent no sanciona,denúncia.No hem d’oblidar que la persona que sanciona és el cap provincial de Trànsit o bé la persona de la comunitat autònoma que tingui traspassades les competències sancionadores, com succeeix a Catalunya i País Basc o l’alcalde, que pot delegar aquesta competència, en un regidor, quan la infracció es realitzi en l’àmbit urbà.
Finalment hem de recordar que la denúncia de trànsit és un document oficial i per tant el no recollir en el document de denúncia els fets tal com ocorren o falsedats sobre denúncies de trànsit pot ser enquadrat dins dels delictes de falsedat en document oficial castigat amb penes de presó.