Recentment el professor Fanjul, professor de l’Institut d’Estudis Europeus[1], indicava sobre el paper de les ciutats en la globalització, on es destacava el paper de les ciutats, la marca de ciutat i en especial es citava la qualitat de vida: “Una ciutat amb una bona qualitat de vida té una major capacitat per atreure i retenir talent”, aquesta reflexió així com tot l’article em porta a plantejar la necessitat de la planificació de la mobilitat sostenible a les nostres ciutats.
La Comissió Europea està promovent i publicant directrius sobre els Plans de Mobilitat Urbans, on no s’està oferint una definició rígida, sinó un conjunt de principis rectors que poden adaptar-se a les circumstàncies de l’àrea urbana que s’hagi d’analitzar.
Hem de tenir en compte que a Espanya no tot són ciutats com Madrid i Barcelona, que superen el milió d’habitants, la nostra estructura urbana, ens indica que un 95% dels nostres municipis té menys de 20.000 habitants i no existeixen, almenys aparentment, problemes de mobilitat, però la resta (398 municipis) superen aquesta xifra sent 145 els que tenen més de 50.000 habitants.
Encara que aparentment no hi hagi problemes de mobilitat, realitzar una anàlisi i diagnòstic de la mobilitat, plantejant criteris bàsics com millorar l’accessibilitat, millorar la mobilitat i el transport i com reduir la contribució d’aspectes contaminants a l’aire de la ciutat, segur que serà positiu.
Recordem el que indicàvem a l’inici on l’objectiu de millorar la qualitat de vida ha de ser prioritari, així com la contribució a millorar la salut i el medi ambient i sobretot treballar i educar cap a una nova cultura de la mobilitat i menys dependent de l’automòbil i amb alternatives adequades a cada entorn urbà.
La planificació de la mobilitat urbana ha de deixar aspectes centrats només en el trànsit, la infraestructura i els mitjans de transport per a passar a una planificació centrada en les persones, amb un equilibri dels desplaçaments, facilitant transports menys contaminants i més sostenibles. Els nous plans de mobilitat s’han de centrar en objectius com:
- Accessibilitat
- Qualitat de vida
- Sostenibilitat, Viabilitat econòmica
- Equitat Social
- Salut
- Qualitat ambiental
Un cop aclarits i assumits aquests objectius pels governs municipals i una disposició a ser aplicats, es podrà parlar de redacció d’unes ordenances municipals de circulació o millor dit de mobilitat sostenible i accessible, aquesta regulació s’ha de plantejar com a normes de comportament i convivència i deixar clar a nivell municipal que la prioritat en la mobilitat és dels vianants.
Després d’una Planificació i una definició d’objectius és quan toca redactar una Ordenança, que no és un “trasllat” de la normativa estatal de trànsit i seguretat viària, sinó una adaptació i regulació de les normes de seguretat viària a les característiques del municipi i l’ús espai públic entre els diferents elements de la mobilitat urbana.
[1] Enrique Fanjul. Profesor del Máster de Relaciones Internacionales del Instituto de Estudios Europeos (CEU). “Las ciudades, nuevos actores de la globalización”. Blog. instituto Elcano. Septiembre 2018.(https://blog.realinstitutoelcano.org/las-ciudades-nuevos-actores-de-la-globalizacion/))
