Quan es realitza l’anàlisi de les nostres ciutats i la seva qualitat de vida, sempre sorgeixen dades i mesures per millorar la inseguretat ciutadana i entenem ràpidament que es prenguessin mesures per evitar robatoris, atracaments i altres delictes relacionats amb les persones, però ens oblidem de les persones que pateixen accidents amb lesions i morts per causa de la mobilitat. El passat any 2017 a les ciutats espanyoles s’han comptabilitzat 64.740 accidents de trànsit amb víctimes i amb el resultat de més de 82.000 víctimes entre morts (509) i ferits.
A l’espai urbà han de conviure cada vegada més diversos modes de transport que les persones anem incorporant a la quotidianitat i recentment han aparegut uns vehicles anomenats de mobilitat personal o VMP. Aquests vehicles de mobilitat personal estan triomfant en el mercat ja que funcionen amb l’ajuda de motors elèctrics cada vegada més eficients i la majoria dels quals es recarreguen en 1 o 2 hores.
Un altre dels aspectes a tenir en compte és que sol superar els 20 quilòmetres de distància a recórrer amb una sola càrrega i que faciliten a les persones que no volen fer l’esforç requerit pel pedaleig d’una bicicleta convencional, la possibilitat de desplaçament individual per la ciutat.
No hem d’oblidar que el precursor d’aquest canvi tecnològic el trobem en el llunyà any 2001 quan l’inventor americà Dean Kamen va donar a conèixer el Segway, que s’ha presentat com a alternativa al caminar, anar amb bicicleta o al cotxe, amb una velocitat màxima i regulable de 20Km / h.
L’aparició del Segway a Europa a inicis de l’any 2003, ha comportat postures contràries sobre la seva utilització en llocs i zones de concurrència pública. La negativa de la Comissió Europea de regular l’ús del Segway Human Transports, ha deixat llibertat de regulació a cada país i aquest criteri també s’està aplicant a la resta de VMP (vehicles de mobilitat personal) que amb formes diverses com el patinet, amb cadira o sense, rodes autònomes i altres enginys mecànics són el suport a aquesta mobilitat individual que moltes persones estan comprant.
A més, amb l’afegit que s’eviten el cost de transport privat o públic i resulta més econòmic de compra i manteniment que altres modes de transport. Davant la proliferació d’aquests VMP, és urgent la regulació dels ajuntaments, queda clar que aquests vehicles l’administració de l’Estat els ha tret de les carreteres i els deixa a la regulació de les ordenances municipals, que han d’adaptar el tràfic d’aquests vehicles a la realitat territorial del seu municipi.
Però el que s’ha de sol·licitar a instàncies superiors de l’administració són uns criteris mínims a facilitar als responsables municipals, de característiques tècniques, seguretat i criteris d’ús que unifiquin criteris de seguretat viària i permetin una millor regulació d’aquests artefactes mecànics a cada municipi .
És important que es diferenciï aquests vehicles amb motor elèctric i els que funcionen per la força muscular de les persones o sigui sense motor. S’ha de tenir en compte que cada model de VMP pot tenir diferent velocitat i això és un factor clau, tot el que superi els 20 km / h no pot circular pel carril bici, pel perill que suposaria per a la resta d’usuaris.
L’any 2016 la Direcció General de Trànsit (DGT), va publicar una instrucció, que de moment ha estat una referència sobre les classes d’aquests vehicles, però no és la solució, ja que s’hauria d’incorporar aquests vehicles, indicar les seves característiques i les condicions d’ús en una norma com el reglament de vehicles i que ens indiqui si poden circular o no i si s’envien a la calçada amb la resta de vehicles de motor en quines condicions.
Queda un últim tema del que es parla poc, i és podem posar a la calçada a conductors de VMP amb la resta de trànsit motoritzat sense permís de conduir?, quines garanties hem de coneguin les normes bàsiques de trànsit o s’ha de crear un permís exclusiu per VMP, que només permeti circular per zones urbanes?. Una altra qüestió és si les companyies d’assegurances assegurarien a aquests vehicles, sabent que poden ser conduïts per persona sense cap acreditació de conèixer les normes bàsiques de trànsit.
Crec que el problema està sobre la taula i demana actuacions urgents, no sigui que per regular i fomentar un element nou de mobilitat els permetem circular lliurement, llevant espai als vianants quan han de prendre espai a la resta de vehicles motoritzats de les nostres ciutats, però amb garanties de seguretat.
