La conducció sense permís o amb pèrdua de vigència del mateix és per si mateix un delicte contra la seguretat viària i que pot ser castigat amb pena de presó de tres a sis mesos. Aquest per desgràcia és un delicte que es comet amb força freqüència i així ho indiquen les 36.649 diligències prèvies i urgents incoats per la Fiscalia general per delictes de conducció sense permís dels 110.654 procediments incoats a Espanya en 2018, per delictes contra la seguretat viària.
El passat mes de juliol ens ha deixat dues sentències del Tribunal Suprem, sobre la interpretació de l’article del Codi Penal que indica que conduir un vehicle de motor o ciclomotor amb el permís de conduir sense vigència és un delicte contra la seguretat viària, ja sigui per qualsevol dels tres motius que preveu la llei com són; perduda dels punts assignats, el permís hagi estat retirat per decisió judicial o conduir sense haver obtingut mai un permís o llicència.
Les dues sentències de 16 i 23 de Juliol són fonamentals per tenir clara la interpretació que s’ha de donar a aquest article en dos aspectes molt importants i que té la seva implicació en la pràctica diària. D’una banda la primera sentència deixa clar que la conducció d’un vehicle sense la corresponent autorització o tenir-la suspesa és un delicte, es tracta dels denominats “delicte de perill abstracte”, ja que es protegeix el bé jurídic de la seguretat viària, en conduir un vehicle de motor per qui no ha demostrat les capacitats necessàries, en el cas de no haver obtingut mai una autorització o per haver perdut aquestes capacitats en haver reiterat les faltes administratives greus o molt greus que li impossibiliten per a la conducció.
L’altra qüestió plantejada en la segona sentència és que els permisos atorgats per tercers països, queden sotmesos a Espanya al sistema sancionador i de punts que marca el nostre ordenament jurídic.
El fet jutjat d’aquesta sentència del 23 de juliol, és important destacar-ho, ja que en la pràctica es pot donar en persones que reuneixin les mateixes característiques. Els fets són; es jutja un conductor espanyol, que obté el seu permís de conduir a Espanya, amb posterioritat aquesta persona fixa la seva residència a Andorra i obté el bescanvi pel carnet andorrà, amb posterioritat la Direcció General de Trànsit va acordar la pèrdua de vigència del permís per la pèrdua de punts assignats com a conseqüència de diverses infraccions administratives ocorregudes amb posterioritat al canvi del seu permís, se li notifica personalment, al conductor, la pèrdua de vigència del permís de conduir i malgrat això va ser sorprès conduint a una localitat de la província de Barcelona .
La condemna del jutjat penal, ratificada per l’Audiència de Barcelona i recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem que va desestimar el recurs de cassació, manté que el conductor comet un delicte per conduir havent perdut la vigència del seu permís de conduir per pèrdua total dels punts assignats, encara que tingui un permís d’un tercer país.
El Tribunal Suprem indica que els permisos canviats per un altre a l’estranger segueixen sotmesos a la normativa d’Espanya, quan es condueix per territori nacional i així “són conductors sotmesos a Espanya al sistema de punts fixat pel nostre ordenament jurídic i, per això, quan cometin en el territori nacional infraccions que determinin pèrdua de punts i hagin ingressat en el registre de conductors i infractors, no són aliens al sistema de retirada del permís “.
També afegeix el tribunal que: “Pretendre que els permisos atorgats per tercers països i inicialment vàlids, conservin una immutable validesa a Espanya mentre no sobrevingui la caducitat que el país d’emissió hagi volgut atorgar-li, gaudint a més d’una semi-immunitat enfront del règim viari i de conducció vigent a Espanya, és una conclusió jurídica mancada de tot fonament. Tot conductor a Espanya queda sotmès al sistema de pèrdua de punts respecte de les infraccions perpetrades o que es perpetrin al nostre país”.
Per tant, tot conductor espanyol amb un permís canviat per una altra autorització d’un país tercer no queda exempt del control de les infraccions i la pèrdua de punts a casa nostra.
