Amb l’arribada de el nou govern a Espanya, s’està tornant a plantejar la necessitat d’una llei de mobilitat al nostre país. El canvi de nom de el nou Ministeri de Transports, al que se li afegeix “Mobilitat i Agenda Urbana”, permet albergar esperances que per fi el concepte i les actuacions de mobilitat tindran un lloc destacat en l’agenda política i social del nostre país.
Aquesta incorporació de la paraula mobilitat, esperem que serveixi per afrontar amb rapidesa la redacció d’una llei de mobilitat al nostre país, que serveixi de llançament per aplicar els nous conceptes de mobilitat i sostenibilitat ambiental a la realitat social del nostre país.
Serveixi de referència la recentment aprovada a França Llei 2019/1428, d’orientació de mobilitat, és destacable que el nom de la llei tingui l’expressió “d’orientació” el que resulta una indicació de per on els nostres veïns entenen que ha de transcórrer una normativa sobre mobilitat, en els seus primers articles els objectius de la norma francesa són:
- Reduir les desigualtats territorials i contribuir a l’objectiu de cohesió dels territoris, millorant l’accessibilitat de ciutats i territoris mitjans poc connectats a metròpolis, grans aglomeracions o països veïns, així com dins d’aglomeracions en els districtes prioritaris de la política de la ciutat, mentre es té cura de limitar el consum d’espais naturals i l’expansió urbana.
- Reforçar les ofertes de viatges diaris, millorar la qualitat i la seguretat de les xarxes de carreteres, ferrocarrils i rius i garantir la seva sostenibilitat, posar remei a la saturació de les ciutats i el seu accés i millorar les connexions entre les zones rurals o periurbanes i centres urbans .
- Accelerar la transició energètica, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la lluita contra la contaminació i la congestió viària, promovent el reequilibri modal en benefici dels viatges realitzats en modes de transport individual, col·lectiu i de càrrega menys contaminants, com el ferrocarril, el riu, el transport públic o els modes actius de mobilitat, a l’augmentar l’ús compartit de maneres individuals de transport i al facilitar els viatges multimodals.
- Millorar l’eficiència del transport de càrrega per enfortir la competitivitat dels territoris i ports, accelerar el canvi modal i reduir l’impacte ambiental del transport de càrrega.
Però l’important d’aquesta llei és l’acompanyament econòmic que el govern francès dedica per implementar i assolir els objectius de la llei, com és l’augment d’un 40% de la inversió per millorar en transport públic els propers anys o als 2600 milions d’euros destinats per alliberar nusos ferroviaris o les inversions per incrementar l’ús de la bicicleta amb més seguretat per als usuaris, sense oblidar les inversions per incrementar l’ús del cotxe elèctric desenvolupant més llocs de recàrrega en llocs públics i en zones residencials.
Les lleis com a aplicació de normes sobre un paper pot ser més o menys encertades, però sinó hi ha un veritable i planificat exercici d’inversió econòmica totes les intencions i objectius es poden quedar en el paper.
