Georgina Perona Caravantes. Advocada
Cada vegada els canvis en la mobilitat són més ràpids i evidents i els drons estan irrompent amb força en el seu ús en temes de seguretat, emergències i ja es fan proves per al repartiment de mercaderies. La utilització professional és evident que va en augment a l’igual que la proliferació de drons amb fins particulars, però, sabem quines responsabilitats se’ns poden exigir pel seu ús?
Hem de tenir en compte que l’ús del dron, encara que sigui utilitzat per un particular, entenent per tal, aquella persona que fa ús del mateix sense vinculació a una activitat professional, pot causar uns perjudicis a tercers dels quals s’haurà de respondre.
Aquests perjudicis poden versar sobre danys causats a tercers, ja sigui sobre la seva persona o sobre béns de la seva propietat, així com causar una vulneració de drets, ja afectin la imatge, a la privacitat o a la inviolabilitat de domicili.
Així com el concepte de dany, pel que fa a lesionar físicament a una persona o bé, és una cosa a la que podem estar més habituats, la idea de vulnerar un dret pot semblar més intangible.
Sobre la vulneració de drets el Tribunal Constitucional en la jurisprudència ens deixa clar quina és l’essència d’aquests drets per poder valorar si l’acció realitzada suposa una vulneració dels mateixos, o, per contra, la nostra acció queda exempta de responsabilitat.
- El dret a la pròpia imatge, “atribueix al seu titular un dret a determinar la informació gràfica generada pels seus trets físics personals que pot tenir difusió pública” (Sentència Tribunal Constitucional 14/2003, de 28 de gener). De tal manera que l’obtenció de la pròpia imatge per un tercer pot ser perseguida quan aquest hagi actuat sense autorització.
- La vulneració de la intimitat, moltes vegades va lligat amb el dret a la pròpia imatge o a l’honor. Si bé no es conceben com un sol dret sinó com a drets autònoms, ja que la vulneració d’un no té per què comportar la vulneració dels altres. Entenent que hi ha una vulneració de la intimitat quan s’accedeix a l’àmbit més privat i familiar d’una persona.
- Finalment, el dret a la inviolabilitat de domicili, dret que sembla dels més fàcils de vulnerar amb l’ús del dron, ja que en el cas d’apropar un dron a una finestra o balcó que permeti visualitzar l’interior d’un habitatge sense autorització del seu propietari, ja constitueix vulneració el domicili (Sentència de Tribunal Suprem núm. 329/2016, de 20 d’abril).
Aquests drets gaudeixen d’una especial protecció per part del nostre ordenament jurídic i, és per això que quan es fa ús d’un dron cal actuar amb la màxima diligència.
Pel que fa a l’obligació de respondre pels danys causats, trobem a tres possibles responsables:
- El propietari de l’aparell
En el cas del propietari la seva obligació de respondre es pot entendre com a responsabilitat per fet aliè, si bé ens trobaríem en aquesta situació en el cas que el pilot fos menor o per haver permès que algú sense els coneixements o permisos requerits pilotés el dron.
- El pilot
En el cas del pilot, respon pels danys derivats de la seva pròpia actuació o fins i tot la no actuació.
- El fabricant
També hi ha la reclamació al fabricant en aquells casos en què el dany derivi no d’una errònia manipulació per part del pilot, sinó de defectes del mateix dron. Aquests defectes poden ser bé dels materials utilitzats, del seu muntatge o fins i tot de el disseny.
Per tot l’exposat, cal concloure que l’ús del dron pot tenir unes conseqüències legals més àmplies que les que al principi es pot imaginar, per això s’ha d’actuar sempre amb prudència i en cas de dubtes sobre si l’acció que pretenem realitzar pot comportar alguna conseqüència, no dubtar a acudir a professionals per informar-se degudament.
