Alfonso Perona Gómez. advocat
La proliferació en els últims anys dels Drons aplicats a l’aviació civil estan constituint un veritable fenomen, que pot canviar molts dels hà bits i costums de la nostra societat. Però en primer lloc Què és un Dron? [1], el seu concepte lingüÃstic ens diu que és una aeronau no tripulada, la normativa jurÃdica ens amplia el concepte i ens indica que és una aeronau pilotada per control remot. Les formes d’aquests aparells i les seves caracterÃstiques tècniques són variades, aspecte que ara no desenvoluparem.
La importà ncia d’aquestes aeronaus es destapa pels seus usos militars al final dels anys 90 i inici dels anys 2000, però afortunadament les aplicacions d’aquests vehicles tripulats a distà ncia tenen més aplicacions.
El Dron és un aparell que ens trasllada virtualment a un territori o lloc que està a distà ncia del pilot. Els Drons poden incorporar una sèrie cà meres que ens permeten veure situacions que ocorren en la distà ncia, poden portar una ajuda d’emergència o bé actuar en una operació de recerca i salvament. En definitiva els Drons estan protagonitzant una revolució en el sector de l’aviació i en els serveis que des de la protecció civil es realitzen als ciutadans.
Per tant estem a prop d’una mobilitat electrònica, com definia el catedrà tic de sociologia Eduardo Bericat,[2] en un article de fa més de deu anys, ja que no es trasllada matèria d’un lloc a un altre, però hi ha una mobilitat vinculada als nostres sentits, podem veure el que succeeix a quilòmetres de la nostra posició.
L’ús d’aquests nous modes de mobilitat, que es realitzen a través de l’espai, estan molt regulats i han de ser utilitzats correctament i segons les normes de pilotatge d’aeronaus i respecte als principis de protecció de dades dels ciutadans. D’una banda tenim la normativa que regula l’activitat dels Drons per a usos civils en el Reial Decret 1036/2017 que defineix un à mbit de control remot per a aquells aparells de menys de 150 quilograms i també per als que realitzen activitats de duanes, policia, recerca i salvament, lluita contra incendis o guarda costes o similars.
Per tant els Drons han arribat a la nostra activitat quotidiana, però s’ha de saber pilotar i sobretot conèixer les limitacions que aquests aparells té en el seu vol i ús, però ningú pot negar que permeten avenços en les à rees de salvament i protecció fins ara desconeguts .
L’aplicació prà ctica d’aquest nou mitjà de desplaçament i actuació, pot aplicar-se des de la vigilà ncia i seguretat d’un polÃgon industrial, cartografia, filmacions de llocs concrets, aplicacions a l’agricultura i control d’aspectes medi ambientals, fins a la gestió de riscos i emergència.
Però per a això és necessari formació i coneixement de les aplicacions d’aquest element, que no és una joguina sinó una eina de gestió molt potent, però amb els seus avantatges i riscos. Ja s’estan desenvolupant programes de formació[3], però pocs amb les garanties d’unir autorització d’ús amb formació en la gestió d’emergències.
[1] Segons Institut d’Estudis Catalans: Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament o bé que obeeix les ordres d’un programa informà tic.
[2] Eduardo Bericat Alastuey. Catedratico de Sociologia Universidad de Sevilla. Centro de estudios Andaluces. ArtÃculo “Sedentarismo nómada: el derecho a la movilidad y el derecho a la quietud”. Informe de Valladolid 2005.
[3] http://www.uab.cat/web/estudiar/cursos-de-especializacion/oferta-de-cursos/cursos-de-especializacion-1345725659892.html
