El transport és el gran generador de contaminació, aspecte que pocs discuteixen, però per altra banda manté el creixement econòmic i la gran majoria de desplaçaments motoritzats depèn dels combustibles fòssils,però per això les institucions polÃtiques a Europa estan aprovant plans que mitiguen l’actual contaminació atmosfèrica.
El canvi no serà d’un dia per l’altre, però en els propers anys començarem a notar les mesures restrictives que s’implantaran. Aquest posicionament de les administracions i de la societat, no resulta aliè a l’esforç que les empreses estan realitzant per a incorporar en la seva responsabilitat corporativa la sostenibilitat en la seva producció, però també en una preocupació dels aspectes de mobilitat, tant dels desplaçaments realitzats durant la jornada laboral com aquells que realitzen els seus treballadors en el diari desplaçament des del seu domicili al centre de treball i viceversa.
Les empreses tenen cada vegada una major consciència social sobre la sostenibilitat i són conscients que el transport és un dels mitjans més agressius amb el medi ambient. La mobilitat sostenible està ocupants un lloc destacat en l’estratègia de les empreses i la realització de plans de mobilitat o plans de desplaçament, han de permetre conèixer la cà rrega ambiental del transport propi de l’empresa, la mobilitat dels treballadors en els seus desplaçaments a la feina i com arriben a les empreses els seus proveïdors i visitants.
Les despeses de la mobilitat mitjançant  l’estalvi energètic, té la seva translació en la millora d’aspectes econòmics i socials com és la reducció de l’absentisme per retards, reducció de l’estrès i un increment de la productivitat. Totes aquestes són mesures que s’acostumen a aplicar entre els objectius de millora dels plans de mobilitat i que ens prediuen un nou model d’empresa, amb una millor relació amb els empleats, clients i proveïdors.
L’establir un Pla de mobilitat sostenible o Pla de desplaçament d’empresa (PDE), no només és una qüestió de recopilació en els informes de responsabilitat corporativa, sinó que ha de ser una estratègia que l’empresa ha d’assumir des de la seva més alta direcció, però aquesta estratègia no és complerta fins que no es realitza una correcta diagnosi i un anà lisi dels aspectes de millora.
Tot això tenint en compte que el problema no és el cotxe privat, sinó l’ús incorrecte de la seva utilització, la falta d’usos diferents i més sostenibles, tenint en compte que la mobilitat privada pot ser més sostenible si els usos habituals canvien i realitzem un ús diferent dels mitjans privats.
El Pla de desplaçament (PDE), no és tant sols realitzar una enquesta als treballadors, sinó que ha de tenir un contingut mÃnim que seria:
- Definició dels objectius i les accions prioritzades amb indicadors.
- Integració en altres Plans de Mobilitat (del polÃgon industrial, municipals, etc.)
- Anà lisi de la mobilitat real i dels accessos a l’empresa.
- Calcular les emissions de CO2 dels mitjans de transport propis i dels treballadors.
- Anà lisi i diagnosi dels riscos i accidents de trà nsit.
- Avaluació de resultats i mesures correctores.
Per últim però no menys important, és necessari que s’estableixin els canals de comunicació necessaris amb els treballadors (via comitè d’empresa o sindicats) per a consensuar les accions que es proposin i resoldre els problemes detectats. Ja que sense aquestes premisses bà siques no s’aconsegueix un correcte desenvolupament del PDE.
Si la lectura d’aquest article li interessa i vol tenir més informació sobre els PDE, pot contactar amb nosaltres.
