La gestió de la mobilitat i seguretat viària després d’una catàstrofe sanitària i social.
En memòria del Dr. Manuel Ballbé Mallol (1951-2020)
En aquesta època de confinament i realitzat el repàs d’alguns articles que tenia tot esperant lectura, m’he trobat amb un publicat a la revista Ethic al mes de febrer[1] i que el seu autor indicava les tendències que faran rotar el món en l’any 2020, amb una cita cap a les teories de la incertesa[2] ja que estem en una era de canvis, amb el ressorgiment dels populismes, l’emergència climàtica, les migracions massives, els reptes de la formació o l’atracció de les ciutats i que produeix la despoblació d’altres zones geogràfiques.
Però considero que l’apuntat en aquest article serveix de reflexió per a l’actual situació de confinament i pandèmia vírica que estem patint amb els seus efectes en l’economia i per tant és els aspectes de mobilitat que sempre m’atrauen.
Això m’ha fet reflexionar més del que és habitual, tot i que també llegia un interessant article on es recomanava que en aquests temps de confinament i de pandèmia hem d’adoptar una sèrie de limitacions sobre l’exposició a la informació del COVID 19 i recomanava una reducció de; a) l’excés d’informació, b) els rumors i les teories de conspiració -paranoica, c) la predicció catastròfica de el futur i d) la ruminació d’idees[3]. Però tot i això, aquests dies no puc deixar de pensar en aquells aspectes que, des de fa més de vint i cinc anys, són el centre de la meva activitat professional i diria que personal, com és la seguretat viària urbana i la mobilitat.
Però aquestes consideracions que he fet i vull posar en comú, no serien completes sinó indiqués que vull que serveixin de record i agraïment a una persona que el febrer passat ens va deixar, el professor Manuel Ballbé Mallol[4], catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma (UAB) i impulsor i creador de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI), https://www.uab.cat/web/escuela-de-prevencion-y-seguridad-integral-epsi-1345725657402.html.
Gràcies a la seva petició i els seus ànims vaig començar a fer classes a l’EPSI, de normativa de seguretat vial als diplomats que van iniciar el primer curs de l’escola l’any 2000, i he de reconèixer que vaig iniciar aquesta faceta docent com una cosa puntual i sense esperar molt recorregut, però que ha acabat en una docència de vint anys i amb una assignatura en l’últim any del grau de seguretat amb el nom de “Mobilitat i Seguretat Viària”, que és un temari dirigit als alumnes que s’especialitzen en riscos laborals i que agraeixo l’esforç que realitzen per assimilar les explicacions que dono i els pocs apunts que poden prendre, perquè ells entenguin i valorin segons el seu criteri el risc, moltes vegades desconegut dels accidents de trànsit a l’entorn laboral, i que també coneguin una eina de prevenció com són els plans de mobilitat i seguretat vial en l’empresa.
Aquest record a Manuel Ballbé, el realitzo segurament tard, ja que han passat dos mesos després de la seva partida, però com deia un destacat alumne seu, Dr. Carlos Padrós Reig [5] en un article sobre el catedràtic, que era una persona confiada ja que no prenia cap precaució pel que fa als seus semblants i això era perquè tenia una bondat desmesurada i era capaç de fer costat a algú sense preguntar d’on venia o quines eren les seves capacitats.
Manuel Ballbé, només tenia referències meves com advocat coneixedor del dret administratiu i la seva especialitat de normativa del trànsit i circulació, però vaig ser acollit per aquest mestre del dret administratiu i em va facilitar una visió diferent de la norma jurídica i sobretot em va fer conèixer els aspectes de la societat del risc, que és una de les eines teòriques de la sociologia contemporània.
Les reflexions i comentaris de Manuel Ballbé sobre la seguretat viària i les seves implicacions en una societat de major risc i amb una visió més centrada en la persona, em va fer replantejar els riscos en els accidents de trànsit i la seva regulació jurídica de manera diferent, tenint en compte aspectes com la mobilitat de la persona i la seva vinculació amb els riscos vials.
L’activitat docent ha estat la causa de fer un major estudi, reflexió i aplicació en la gestió de la mobilitat urbana i la seva regulació jurídica, però sense oblidar mai els aspectes socials. Tot això ha contribuït a tenir una visió de la mobilitat més transversal i sobretot a diferenciar clarament la mobilitat general o de gran distància de les persones i la que es produeix en una situació de proximitat com és la mobilitat quotidiana que es troba en els entorns urbans o metropolitans, diàriament per realitzar sobretot en dues activitats bàsiques com és anar a treballar i estudiar.
La mobilitat transversal, a més del risc ambiental haurà d’afrontar aquests riscos biològics i contra la salut amb unes conseqüències impensables que estan afectant l’economia, els costums, les llibertats individuals i una acceleració dels controls tecnològics.
Els efectes sobre la mobilitat de les persones no només es donaran en un aspecte com poden ser els accidents o la contaminació, sinó que les noves formes de distribució de mercaderies urbanes, propiciades pel comerç electrònic, els nous vehicles elèctrics, el soroll, la contaminació urbana diferent de la general del canvi climàtic i un dels propers reptes que s’han d’afrontar a les ciutats és l’ocupació de l’espai públic, a què dedicaré una anàlisi properament.
Una altra qüestió, és si podem només pensar en la responsabilitat individual, alguns experts ja apunten a una necessària responsabilitat política que protegeixi dels errors humans o de mal entès albir individual per sobre del benestar general, a això s’uneix un risc digital global que és una amenaça per a la llibertat individual.
Aquests factors digitals, que es poden accelerar en un major control per part de les administracions cap als ciutadans, pot genera un risc de vulneració dels drets a la llibertat, però la promesa de seguretat en la salut que ofereixen els poders de l’Estat pot deixar la llibertat en un segon grau tot i que en la nostra societat estiguem davant un real sacrifici de l’esfera privada ja que és fruit d’una manera d’actuar davant les noves tecnologies, com indicava Ulrich Beck, “la generació de Facebook sacrifica part de la seva llibertat individual i de la seva esfera privada.”[6]
Aquesta pandèmia de virus ens pot conduir a un major incentiu de el vehicle privat, per evitar tant contacte que es té en el transport públic, però no és la solució de millora, sinó que serà un empitjorament. No oblidem que alguns experts epidemiòlegs apunten que aquest virus (COVID19) i futurs riscos vírics, sembla que es desenvolupen millor en espais contaminats.
Per tant, s’ha de ser molt imaginatiu i realitzar veritables inversions en els modes de transport col·lectiu, que han d’apostar per més qualitat, menys congestió i més seguretat. D’altra banda, l’aparició de nous mitjans de transport individual com la bicicleta i els patins veuran un desenvolupament important, així com un ús de les noves tecnologies i el teletreball que no podem oblidar que requereix d’un espai independent, llum apropiada, material ergonòmic i unes condicions que no tots els habitatges reuneixen.
Aquests són alguns dels temes que s’han d’abordar properament i sense gaire dilació, estem en un moment de prendre decisions arriscades que determinin la situació en el present i futur, per prevenir riscos, que ens evitin noves catàstrofes.
Per finalitzar i com assenyala el periodista Xosé Luis Barreiro, segons cita en el seu article el Dr. Padrós, “les cerimònies fúnebres espanyoles venen a ser una fogonada que, amb la independència de la qualitat del mort, … tendeixen a elevar la biografia del mort a nivell de Carlemany, per enfonsar-la l’endemà passat en els abismes de l’oblit “, i jo Manuel no puc permetre aquest oblit en una persona que amb els seus defectes i les seves virtuts sempre va ser respectuosa amb els altres i va col·laborar amb els que li vam demanar opinió.
[1] https://ethic.es/2020/02/tendencias-sostenibilidad-2020-que-haran-rotar-mundo/. Miguel Ángel Garcia Vega.
[2] Indicar que este artículo es de antes de la aparición del COVID19 en España y del confinamiento iniciado en marzo.
[3]INGEBORG PORCAR Y equipo UTCCB/UAB – Centro experto IMA – Consorci Sanitari de Barcelona ¡Póngase a dieta de estresores! 1-04-2020
[4] https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/nos-deja-el-profesor-manuel-ballbe-1345667994339.html?noticiaid=1345807367668
[5] “Los pretendidos defectos del profesor Manuel Ballbé Mallol”. Carlos Padrós Reig. Catedrático (acred.) de Derecho Administrativo UAB. Ex letrado del Tribunal Constitucional de España. http://www.aepda.es/AEPDAEntrada-2722-Los-pretendidos-defectos-del-profesor-Manuel-Ballbe-Mallol-1951-2020.aspx
[6] El riesgo para la libertad. Ulrich Beck. https://elpais.com/elpais/2013/08/14/opinion/1376502906_653929.html
