Torno de nou al tema dels VMP (vehicles de mobilitat personal), per considerar que és un tema d’actualitat pel fet que en l’espai urbà han de conviure cada vegada més diversos modes de transport que les persones anem incorporant a la quotidianitat. Aquests vehicles de mobilitat personal (VMP) estan triomfant en el mercat ja que funcionen amb l’ajuda de motors elèctrics cada vegada més eficients i la majoria dels quals es recarreguen en 1 o 2 hores i solen tenir una autonomia de 20 quilòmetres de distància a recórrer amb una sola càrrega i que faciliten a les persones que no volen fer l’esforç requerit pel pedaleig d’una bicicleta convencional la possibilitat de desplaçament individual per la ciutat.
Aquesta nova mobilitat està comportant unes disfuncions socials entre el col·lectiu de persones que són vianants i aquells que consideren que anar en un VMP també és ser vianant, però més ràpid. Aspecte que només es soluciona amb normes clares, comunes a i tot el territori i molta informació i gestió de la nova mobilitat.
No oblidem que la mobilitat urbana és bàsicament convivència i necessita una regulació en les seves ordenances, però això no és obstacle perquè els responsables municipals puguin actuar amb mesures administratives que els permet l’actual llei de trànsit com ja vaig comentar en el meu anterior article. http://peronamovilidad.com/ca/2019/05/30/responsabilidad-de-los-ayuntamientos-en-caso-de-accidente/
Però la problemàtica d’aquests elements va més enllà de la pura competència municipal i dels aspectes sancionadors, els municipis necessiten que els resolguin aspectes de regulació normativa que han de ser únics en tot el territori i que hauria de regular la normativa de l’administració estatal, per mitjà de la Direcció General de Trànsit, com seria:
- Introduir en la legislació estatal una definició d’aquests vehicles propulsats per un motor elèctric i que segons el fabricant poden aconseguir diferents velocitats.
- Un altre aspecte és regular l’edat per portar aquests VMP, si els ciclomotors que poden arribar als 45 km / h permeten ser conduïts per majors de 15 anys, es pot establir el mateix criteri.
- Amb les característiques tècniques s’hauria d’afegir l’obligació que aquests vehicles tinguin assegurança de responsabilitat civil i portin llums, timbre i elements reflectants, si prima la seguretat viària urbana cal una visibilitat d’aquest vehicle i dels seus conductors. I per part del conductor s’ha d’obligar l’ús del casc i roba reflectant a la part superior del cos.
- D’altra banda, la norma estatal sense envair la competència de regular els usos de les vies urbanes, hauria d’indicar com a mesures de seguretat viària i per igualar tots els municipis:
- La possibilitat de circular en calçades amb velocitat màxima de 30Km / h
- Els VMP han de circular pel carril bici, però amb velocitat limitada a 20 km / h
També la norma pot establir que, per ser vehicles de circulació en zona urbana, els municipis poden establir registres de vehicles i amb possibilitat d’exigir un coneixement bàsic de les normes de circulació per portar aquests vehicles, ja que podem aplicar el criteri que sigui necessària una llicència.
Una darrera qüestió a plantejar i que pot resultar complicat de donar una solució, però en la pràctica és un aspecte important, és la prohibició general de circulació en voreres. Considero que en la generalització en la diversitat urbana pot ser un error aplicar aquest criteri en certes zones urbanes allunyades dels centres de la ciutat i on no es dona una aglomeració de vianants o zones de vianants. Les voreres que es troben en barris perifèrics o zones industrials, per la poca circulació de vianants podrien permetre que aquests vehicles personals supleixin distàncies que són elevades per al pas de vianant i amb això garantir la connexió i mobilitat sostenible entre el transport públic i el domicili o centre de treball.
