Sense cap dubte la situació d’excepcionalitat que estem vivint amb el coronavirus, ens marcarà a tota la societat i en concret a l’europea i per tant als nostres país, haurem de plantejar en un futur els aspectes transversals que incideixen en la mobilitat i sobretot la urbana, aquesta mobilitat quotidiana que configura les nostres ciutats i que tant hem parlat en els últims anys, sobretot pels seus efectes ambientals, sense pensar que també té efectes adversos per a la salut però sense arribar a imaginar que el gran efecte per a la salut seria un virus.
La foto que encapçala aquest comentari és d’un bon amic, Berto Álvarez, que té una especial habilitat per a l’art de la fotografia, a l’observar la foto que em va facilitar fa uns dies, em fa reflexionar sobre aquest nen que s’observa un element de mobilitat , però que està aturat i al fons una pista buida, on es realitzen els moviments d’aterratge i enlairament d’una manera controlada i sense oblidar mai els més mínims elements de seguretat, aquest nen que és el futur de la nostra societat, segur que en els propers anys veurà un canvi important en la mobilitat, tant a les grans distàncies com en la més quotidiana i diària de les nostres ciutats.
La reflexió sobre la mobilitat a la qual em condueix aquesta foto, em recorda experiències viscudes, com la que als anys 90 vam realitzar al nostre país on els morts per accident de trànsit eren una pandèmia anual de prop de deu mil morts però amb la responsabilitat compartida de la societat i l’actuació decidida d’una administració que va saber prendre mesures, que en el seu moment algunes van ser discutides i poc populars, però que s’han demostrat eficaces per reduir els 9.344 morts l’any 1989 als 1.806 de l’any 2018 a tot Espanya .
Però recordem que com indicava recentment el director de la DGT[1]: “La seguretat viària funciona si la mobilitat funciona bé” i aquesta mobilitat actual canviarà molt en els propers anys. Per tant ara que es parla d’una nova llei de mobilitat, les noves tecnologies aplicades a la mobilitat i els canvis socials que s’estan realitzant, no podem deixar de banda quan passi aquesta pandèmia els efectes que en la societat deixarà aquesta crisi de salut i com veurem accelerar canvis en la mobilitat de tots nosaltres.
D’una banda, aquesta crisi de salut, tindrà efectes sobre l’economia i segons diverses prediccions ens acostem cap a una desglobalització a nivell mundial i alguns experts ja apunten que aquesta crisi vírica pot intensificar aquest procés[2].
Amb aquesta situació de confinament, també s’està enviant un missatge a la societat de que és necessària un major responsabilitat individual, que es pot estar dies amb sortides restringides, que no cal aquestes sortides constants i que alguns treballs no necessiten el desplaçament diari i puntual com s’està realitzant actualment i sobretot que la protecció de la salut pública ha de ser prioritari a les consideracions econòmiques i fins i tot en el pla jurídic ens haurem de plantejar com a societat les restriccions d’alguns drets individuals relacionats amb la mobilitat i els desplaçaments.
En l’àmbit urbà, l’experiència de la feina on-line, fins i tot de l’educació per aquest sistema, s’ha de ponderar en la seva justa mesura i com indica el filòsof i pedagog José Antonio Marina: “L’educació està en un procés de canvi i futur incert “[3], però segur que els plantejaments tradicionals i presencials es podran combinar amb els ensenyaments a distància.
Per tant les mesures de mobilitat a les ciutats no només s’han d’adaptar a una millora dels accidents de trànsit, una menor contaminació ambiental, en definitiva, per aconseguir la tan anhelada i ja comentada qualitat de vida de les ciutats, haurem de tenir molt en compte els canvis que en la societat produirà la superació d’aquesta pandèmia sanitària, que ningú ens garanteix que sigui l’última i que per desgràcia molts apunten que el perill no està en una guerra convencional, sinó en atemptats contra la salut pública.
Com en alguns articles d’aquesta pàgina ja hem avançat, la ciutat és un espai de relació per a les persones, on el contacte, la convivència i la comunicació són l’essència de la vida col·lectiva i en els propers anys ens enfrontarem a una transició a les noves maneres de mobilitat a les ciutats.[4]
Però els canvis socials, els hàbits i costums com un dels elements transversals de la mobilitat urbana, patiran canvis i de manera accelerada, per tant hem d’estar a l’avantguarda dels canvis a realitzar i tant des de les administracions com de la societat civil hem de vetllar per participar i anticipar-nos en els criteris del nou model de mobilitat urbana, així com la seva correcta plasmació en les normes jurídiques que han de regular la mobilitat com un aspectes més de convivència.
[1] Pere Navarro director de la DGT, Jornadas sobre seguridad vial, Fundación CEA
[2] El Coronavirus, ¿nuevo impulso a la desglobalización? Blog Elcano. Enrique Fanjul. https://blog.realinstitutoelcano.org/el-coronavirus-nuevo-impulso-a-la-desglobalizacion/
[3]Cita en el artículo “Educación de ayer para la sociedad del mañana”. Luis Meyer. https://ethic.es/2020/02/educacion-de-ayer-para-la-sociedad-del-manana/
[4] Article amb aquesta pàgina web 13 maig 2019, “Escuchar la ciudad”
