La situació tan excepcional que vivim aquests dies estan tenint els seus efectes sobre la mobilitat i en conseqüència sobre els accidents de trànsit. En els últims dies i amb la sortida d’aquesta situació de confinament de gran part de la societat, es parla del tema de la mobilitat urbana i de l’ús de l’espai públic, aquesta nova situació requereix de plantejaments tècnics amb nous criteris i objectius de qualitat de vida a les ciutats.
No es pot centrar la mobilitat urbana en un sol mode de transport, per molt que alguns dels nostres dirigents locals només parlin de la bicicleta com a alternativa de futur, és una valoració molt ideologia en lloc de mirar més enllà dels propis criteris i tenir un enfocament de planificació integrat, identificant les necessitats reals dels ciutadans.
En definitiva, desenvolupar una visió comuna de la mobilitat amb una acceptació per part dels ciutadans de les noves propostes i amb un ampli coneixement de l’actual societat en què vivim, no la ideal de cadascú.
En l’àmbit urbà es planteja com urgent que els criteris de repartiment de l’espai públic, no només del viari tinguin en compte les modificacions que la pandèmia ha generat en els estils de vida, l’edat de la població, els nous hàbits de compra sorgits del confinament, el manteniment d’un espai de mobilitat més ampli per prevenció de la salut i que les persones utilitzaran diferents elements de mobilitat i el que s’ha de cuidar especialment és el concepte i seguretat en el transport col·lectiu, ja que les grans capitals del nostre país no poden basar-se en una mobilitat només individual.
Com d’aquest tema ja s’està parlant, espero que es prenguin decisions de gestió amb veritable visió i previ anàlisi de la realitat social, ja que les mesures d’imposició de maneres i criteris no sol funcionar. Per tant, crec necessari recordar l’actual situació dels accidents de trànsit a les nostres carreteres i de el comportament dels que han pogut seguir circulant per les nostres vies urbanes i interurbanes.
Les estadístiques de la Direcció General de Trànsit, que no descansen en el control de la seguretat viària a l’igual que els seus radars, publiquen la informació sobre accidents i morts a 24 hores en vies interurbanes, i posen de manifest que durant el confinament s’han reduït els accidents en carreta un 47% al mes de març i un 62% en el d’abril, mentre que la reducció de morts és també d’un 45% i 59% respectivament.
Però lamentablement no tot és positiu ja que la comparació en les mateixes dates de l’any passat i l’actual de confinament, realitzat en 170 radars fixos i de trams, demostra que els turismes aquests dies han corregut més que en el mateix període de l’any passat, per tant, si l’any passat es van posar unes 5600 denúncies per excés de velocitat entre el 14 de març i 6 de maig de 2019, aquest any es poden haver posat 2.167 denúncies més. Mentre que l’any passat per aquests radars van passar més de 50 milions de vehicles i aquest sol uns 9 milions, la ràtio d’infracció per vehicle controlat ha passat de 0,56% a un 0,78%.
Malament anem quan els conductors no saben controlar la velocitat i obliden que estan elevant el seu risc d’accidents i les conseqüències de la mateixa i si creuen que els dispositius tecnològics descansen pel COVID, s’equivoquen i en uns dies rebran la notificació del seu error i la seva mala gestió de el risc.
No superar la velocitat en la conducció és una responsabilitat individual que pot permetre una rebaixa substancial de el risc global d’accidents de trànsit i com deia Mafalda, en una vinyeta, “només hauríem multar l’estiu per excés de velocitat”.
